Estem rebent bastants dubtes d’investigadors sobre la conveniència d’utilitzar xarxes socials professionals com ResearchGate. En aquest post anem a intentar resoldre algunes d’aquests dubtes.
Aquests portals tenen un gran potencial i els investigadors poden/han d’estar presents al costat dels seus iguals per a aprofitar tot el potencial de la web 2.0, on poden interactuar, resoldre dubtes i mantenir contacte professional, a diferència del que ocorre en un altre tipus de xarxes com Facebook, més orientades a l’oci i les relacions personals.
Els dubtes dels investigadors solen girar a 2 temes principals: com pujar els meus articles (a text complet, s’entén) i com organitzar les meues publicacions en qualsevol d’aquests llocs sense haver de gastar temps realitzant la mateixa tasca. Hui ens centrarem en el primer punt (com pujar els meus articles) deixant per a un segon post l’explicació de com usar Mendeley per a gestionar les nostres publicacions.
A un investigador el que li interessa és que els seus textos es difonguen com més millor; el problema és que en massa ocasions han signat una CTA (Copyright Transfer Agreement) amb els seus editors que els impedeix difondre els seus treballs. Les plataformes com ResarchGate demanen als investigadors que pugen el text complet de les seues publicacions, indicant en el procés que TOTA la responsabilitat sobre el possible incompliment de cessió de drets és del propi investigador. Cal tenir, per tant, molt clar si la política de l’editorial amb la qual hem publicat inicialment l’article ens permet aquest ús.
La nostra recomanació és estar presents en aquestes plataformes però, davant la problemàtica de la política de les editorials, és més senzill dipositar l’article en RiuNet i compartir en la plataforma social la url (handle) dels seus continguts científics dipositats en el repositori institucional.
En RiuNet ens assegurem sempre de complir els requeriments de les editorials respecte a la difusió en obert de les publicacions tant internacionals com a nacionals, ja que aquesta comprovació de quina versió (editorial o postprint) permet l’editorial es realitza des del servei de biblioteca comprovant en Sherpa i Dulcinea i, si és necessari, contactant amb l’editorial.
En dipositar les seues publicacions en RiuNet els investigadors s’asseguren de complir les polítiques dels editors respecte a l’autoarxiu en Accés Obert a diferència del que ocorre quan ho fan en portals com ResearchGate, Academi.edu., LinkedIN… on els materials estan darrere d’un mur que significa haver d’identificar-se, a diferència d’un repositori institucional on les metadades estan exposades per a ser recol·lectats per Scholar o qualsevol altre cercador acadèmic.
Els repositoris institucionals proporcionen una gran visibilitat gràcies a que incorporen metadades que afavoreixen la seua descripció i recuperació i són compatibles amb estàndards internacionals d’interoperabilitat el que facilita també el comprovar el compliment dels mandats de les agències finançadores:
- És obligatori per a tots els beneficiaris d’ajudes públiques a la I D i, tant nacionals com d’H2020, dipositar en obert les publicacions científiques que s’elaboren en el marc de la recerca finançada per aquests programes.
- A més, la Comissió Europea ha llançat un pilot que fa obligatori el dipòsit en obert de les dades de recerca produïts en el marc dels projectes.
Podeu trobar més informació en el post Mandats en la Setmana d’Accés Obert o en les recomanacions per als investigadors. Una visió amb més detall de les diferències entre els dos tipus de plataformes la podeu trobar en el post A social networking site is not an open access repository de la OSC de la Universitat de California.