La publicació científica manté una estructura determinada que s’ha vist alterada en alguns dels seus camps per l’accés obert, però que es manté estable en aquells aspectes que l’han permet ser un gran sistema de transmissió de la comunicació científica de qualitat. El document científic, sobre tot l’article, és la base de tot el sistema i cal conèixer la seua estructura i funcions, així com el seu paper en l’avaluació i l’acreditació, sent fonamental en aquests aspectes unificar la signatura.

Estructura

Quan el document de caràcter científic arriba a la fase de publicació en les diferents revistes científiques especialitzades, es requereix que aquest s’ajuste a uns patrons formals, tant pel que fa a la presentació de la informació com a les referències bibliogràfiques presents en el document. L’article científic ha d’anar acompanyat necessàriament d’un resum documental del contingut, així com de descriptors o paraules clau que permeten la indexació del document.

Els descriptors o paraules clau (keywords, descriptors, subjects, headings)

Són termes no ambigus que sintetitzen la matèria de què tracten els documents. Són termes controlats o normalitzats (procedents de tesaurus); és a dir, s’utilitzen sempre per a descriure una matèria, sense que importe en quins termes s’haja parlat d’aquesta matèria en el document.

El tesaurus és la llista de termes normalitzats (descriptors) que descriuen les idees clau d’un àrea temàtica. Els creadors de les bases de dades assignen descriptors dels tesaurus a cada registre per descriure’n el contingut.

Els tesaurus ofereixen, a més, una llista de termes relacionats per a cada descriptor. Si s’utilitza el tesaurus per a identificar els descriptors rellevants d’un article, s’augmenta la visibilitat d’aquest article en les bases de dades.

El resum documental

Procés d’identificació i representació del contingut del document. Es tracta d’una reducció a termes breus i precisos d’allò essencial del contingut d’un document. El resum ha de proporcionar aquells elements que permeten al lector decidir a favor o en contra de la consulta del document original. A més, li facilita un primer de nivell d’assimilació del problema que s’aborda i un precedent informatiu sòlid (Alonso Arévalo. El resumen documental).

Habitualment les revistes científiques sol·liciten a l’autor un resum (abstract) d’unes 250 paraules, i en ocasions també es requereix un resum indicatiu més breu (practitioner’s summary) d’unes 50 paraules, en el qual cal indicar de manera clara la raó del document, la metodologia de la investigació i la conclusió principal.

Procedimiento para la elaboración de un resumen (Pinto Molina)

La referència bibliogràfica

El propòsit de les referències bibliogràfiques és indicar les fonts de les idees, tècniques, estadístiques, etc. que s’han pres de treballs previs aliens.

És important fer referència a aquestes fonts per diverses raons:

• La ciència és un procés acumulatiu, i les referències bibliogràfiques serveixen per a indicar l’existència d’informació addicional que pot resultar d’interès per al lector.
• Des del punt de vista ètic, tot autor té la responsabilitat d’indicar les fonts d’informació i els mètodes procedents d’altres investigacions.
• Els elements d’una referència bibliogràfica (autor, títol, any de publicació del treball, paginació, etc.) han d’identificar-se de forma clara i mantenir-ne la uniformitat en tot el treball.
• El propòsit d’això és que els lectors d’aquest treball localitzen de forma ràpida i senzilla la font a la qual es fa referència.

Elements principals d’una referència bibliogràfica (click per ampliar):