La signatura

boto

La falta de normalització dels noms dels investigadors i dels seus centres en les publicacions científiques disminueix la visibilitat dels autors i dels centres a nivell nacional i internacional, i dificulta la cerca de les cites que reben. Tot això provoca, segons FECyT, un perjudici a l’investigador, a la seua institució i a l’anàlisi de les dades amb finalitats de política científica.

Els responsables d’aquesta variabilitat són:

  • Els mateixos investigadors, per fer servir diferents formes del seu nom al llarg de la seua carrera científica.
  • Les bases de dades bibliogràfiques, perquè amb freqüència cometen errors en transcriure la informació del document original al seu registre electrònic; això s’esdevé especialment a l’hora d’adaptar els noms espanyols, compostos per nom i dos cognoms, a l’estructura anglosaxona.

Per a evitar l’aparició del nom d’un autor amb múltiples variants en una base de dades, la qual cosa dificulta tant la localització d’articles en les bases de dades com la de les cites que reben, cal que l’autor normalitze la seua signatura.

La UPV va publicar el 2008 les normes per a la publicació dels resultats científics a la Universitat Politècnica de València, en les quals queda establit que els autors han d’incloure sempre el seu nom i la seua afiliació institucional seguint les pautes que conté aquesta norma.

És recomanable que, una vegada l’autor adopte una forma del seu nom, signe sempre de la mateixa manera, i sol·licite, en les bases de dades que ho permeten, que aquestes unifiquen sota una única entrada tots els noms amb els quals apareix en els seus registres.

Algunes bases de dades ofereixen eines en les seues cerques per autor que permeten unificar sota una única entrada totes les variants del nom de l’autor que apareixen registrades en aquesta base de dades.

Les bases de dades Scopus i Web of Science es troben en procés d’incorporació d’utilitats per a unificar les variants del nom d’un autor sota una entrada comuna, la qual cosa soluciona en part els problemes d’accés a treballs i cites. Si, malgrat això, hi continuen apareixent variants del nom no unificades, pot sol·licitar-se’n la unificació.

Diferents iniciatives han incidit recentment en aquesta problemàtica per a la recuperació dels autors, la signatura científica dels quals és un camp especialment rellevant en els sistemes de recuperació de la informació:

  • FECYT: proposta de normalització d’autors i institucions
  • Recomanacions de signatura IraLIS: International Registry of Authors – Links to Identify Scientists. Es tracta d’un sistema d’estandardització de les signatures dels autors científics. El seu objectiu és crear un registre d’autoritats.
  • ORCID (Open researcher and contributor ANEU): nou identificador únic i persistent (URI) per als autors de treballs científics, que facilita les tasques d’identificació a editors i institucions acadèmiques. ORCID és gratuït per a l’ús individual dels investigadors individuals. És possible la seua integració en les estructures administratives de les institucions per mitjà de API’s específiques.

ORCID és una organització internacional sense ànim de lucre, recolzada pels principals proveïdors de recursos d’informació: Thomson Reuters, Elsevier, Nature, etc.
Principals característiques de ORCID:

email

2 Responses to “La signatura

Leave a Reply

Your email address will not be published.

*