Des de 2008, any en què arranca RiuNet, ja s’havien produït les principals declaracions de suport a l’accés obert com Berlín o Bethesda, era el moment en què aqueixes declaracions es materialitzaren en polítiques i pràctiques.
La creació de repositoris institucionals és una de les primeres mesures que, a nivell universitari, es porten avance. La creació i consolidació d’aquests projectes permet que, en traslladar-se a la legislació el suport a l’accés obert, la UPV, per exemple, estiga preparada per a complir els requisits que s’exigeixen des de les administracions. Així, en el mateix any s’aprova el Reial Decret de Tesis i la Llei de la Ciència, ee presenta la Política institucional d’accés obert de la Universitat Politècnica de València, amb RiuNet com a eina fonamental.
Podem veure en el gràfic com, a partir d’aqueix moment, el creixement de RiuNet és clar.
Un altre moment clau, és la Normativa de Treballs Acadèmics al març 2013, que obliga al dipòsit dels projectes final de màster o de grau en RiuNet.
Per a la consolidació de RiuNet no solament es necessita una legislació favorable a l’accés obert, si no la creació d’eines, tant materials com a normatives, que permeten que RiuNet siga útil a l’investigador i puga resoldre les problemàtiques que, respecte a l’accés i difusió, se li puguen presentar.
Així, podem destacar la normativa sobre el dipòsit de les Tesis per compendio, model que complica el compliment del Reial decret de tesi.
A Espanya la legislació no ha fet més que seguir les recomanacions de la Unió Europea, basades en la màxima que els resultats de recerques finançades per institucions públiques han d’oferir-se en obert. En Horitzó 2020 àmplia les conseqüències d’aquest procés ja recolzat en el 7º Programa Marc.
Aquest present és el que ens ha portat als 50.000 registres i, no hi ha dubte, que el creixement de RiuNet farà que prompte tinguem una altra xifra redona que celebrar.
No cal oblidar que el creixement de RiuNet no evidencia solament la consolidació d’un projecte si no també el triomf de la cultura de l’accés obert.