Open access, o accés obert, significa l’accés lliure i gratuït a través de la xarxa a la literatura científica, la qual cosa implica el dipòsit d’aquesta en un arxiu obert de manera que se’n permeta la lectura, la descàrrega, la còpia, la distribució, la impressió, la cerca o l’enllaç als textos complets, sense barreres econòmiques, legals o tècniques. El concepte d’accés obert inclou també el caràcter accessible i integrable de l’arquitectura informàtica en què es basa.

L’únic rol del copyright en aquest domini és donar als autors el control sobre la integritat dels seus treballs i el dret a ser reconeguts o citats adequadament; si els autors han cedit els drets d’explotació, de manera exclusiva o no, a través de contracte a un editor, les condicions d’accés a la seua obra dependran de la política de l’editor al respecte.

L’accés obert a la comunicació científica millora la qualitat de les dades i minimitza els casos de duplicacions en la investigació, alhora que facilita la lluita contra el frau i accelera el progrés científic.

Per a aconseguir aquest accés lliure i gratuït a través de la xarxa no n’hi ha prou que la informació siga en Internet, sinó que aquesta ha de ser fàcilment localitzable. Per a aconseguir l’accés obert es considera que hi ha dues vies: el dipòsit en revistes que permeten aquest accés, o via daurada, i el dipòsit en repositoris, l’anomenada via verda.