Accés obert

       [Veure també Repositoris: definició, directoris i portals]

Què és l’accés obert?

Open access, o accés obert, significa l’accés lliure i gratuït a través de la xarxa a la literatura científica, la qual cosa implica el dipòsit d’aquesta en un arxiu obert de manera que se’n permeta la lectura, la descàrrega, la còpia, la distribució, la impressió, la cerca o l’enllaç als textos complets, sense barreres econòmiques, legals o tècniques. El concepte d’accés obert inclou també el caràcter accessible i integrable de l’arquitectura informàtica en què es basa.

L’únic rol del copyright en aquest domini és donar als autors el control sobre la integritat dels seus treballs i el dret a ser reconeguts o citats adequadament; si els autors han cedit els drets d’explotació, de manera exclusiva o no, a través de contracte a un editor, les condicions d’accés a la seua obra dependran de la política de l’editor al respecte.

L’accés obert a la comunicació científica millora la qualitat de les dades i minimitza els casos de duplicacions en la investigació, alhora que facilita la lluita contra el frau i accelera el progrés científic.

Per a aconseguir aquest accés lliure i gratuït a través de la xarxa no n’hi ha prou que la informació siga en Internet, sinó que aquesta ha de ser fàcilment localitzable. Per a aconseguir l’accés obert es considera que hi ha dues vies: el dipòsit en revistes que permeten aquest accés, o via daurada, i el dipòsit en repositoris, l’anomenada via verda.

Entorn de l’accés obert

Des de les diferents administracions públiques es dóna suport actualment al moviment Open Access, des de la consciència dels avantatges que té aquest sistema per al creixement científic i, per tant, per al desenvolupament i la competitivitat.

Per part de la Comissió Europea trobem recomanacions i finançament en el marc del pla Horitzó 2020, el programa de finançament de la investigació per a la UE en el període 2014-2020, amb l’objectiu que a partir del 2014 tota la producció científica realitzada amb aquest finançament siga accessible. Per a aconseguir aquest objectiu es proposen dues vies: o bé els editors posen a disposició en Internet directament els articles, i la Comissió Europea n’assumeix els costos de publicació, o bé els investigadors han de dipositar els seus articles en accés obert dins dels 6 mesos següents a la publicació (12 mesos en el cas de ciències socials i humanitats).

Es recomana als països membres seguir aquesta política de publicació en obert dels resultats de les investigacions finançades amb fons públics, amb l’objectiu que l’any 2016 el 60% d’aquestes es puguen consultar en obert.

L’Agenda Digital Europea i la Unió per la Innovació completen, amb el pla Horitzó 2020, el marc que regirà les polítiques d’innovació i investigació d’Europa els pròxims anys, amb l’accés obert com a element fonamental.

Entorn de l’accés obert: polítiques

La importància creixent del moviment Accés Obert ha impulsat les institucions i entitats finançadores a adoptar polítiques d’accés obert que recomanen als autors dipositar les seues publicacions en repositoris d’accés obert, o fins i tot els hi obliguen.

L’adopció de mandats per part de les institucions és una de les mesures més efectives per a fomentar l’accés obert entre la comunitat acadèmica i disminuir les reticències que molts autors manifesten respecte a l’accés obert.

La Política institucional d’accés obert de la Universitat Politècnica de València aprovada pel Consell de Govern el 21 de juliol de 2011, la nostra política institucional sobre accés obert té l’objectiu d’“assegurar la màxima visibilitat dels resultats d’investigació, innovació, formació i transferència de la Universitat Politècnica de València”.

Com a membres de la comunitat universitària hem de ser coneixedors de les implicacions que aquesta política té a l’hora de difondre el coneixement generat a la UPV, i participar en aquest procés de manera activa:

  • La UPV sol·licita als seus membres que dipositen en RiuNet les seues publicacions acadèmiques i científiques.
  • La UPV incentiva el dipòsit de publicacions, programari desenvolupat i objectes d’aprenentatge en RiuNet.
  • La UPV recomana als seus autors que publiquen els resultats de les seues investigacions en revistes amb polítiques d’accés obert que permeten el dipòsit dels treballs en repositoris oberts.
  • La UPV recomana que els autors autoritzen l’Editorial UPV a dipositar en RiuNet les publicacions que siguen resultat de la seua activitat acadèmica i es canalitzen a través seu.
  • La UPV promou entre l’alumnat la difusió en obert dels seus treballs acadèmics des de RiuNet.
  • La UPV es compromet al compliment d’estàndards que garantisquen la preservació, l’accessibilitat, la interoperabilitat i la visibilitat dels continguts allotjats en RiuNet.
  • La UPV vetla pels drets d’autor i la propietat intel·lectual dels continguts dipositats en RiuNet.
  • La UPV promou l’edició de revistes científiques d’accés obert des de la plataforma institucional PoliPapers.

Declaracions

El movimient d’accés obert ha anat evolucionant i prenent forma a través de les declaracions internacionals:

També és interessant el document Diez años desde la Budapest Open Access Initiative: hacia lo abierto por defecto on trobem algunes recomendaciones que han de marcar els propers 10 anys, abraçant tant polítiques, com llicències, infraestructures o el treball de promoció.

Legislació

A Espanya, seguint les recomanacions de la Comissió Europea, les institucions públiques han desenvolupat diferents iniciatives legislatives en suport de l’accés obert. Cal destacar, per la importància que tenen en el món universitari, les següents:

Entorn de l’accés obert: polítiques i directoris

Portals

Directoris

  • ROARMAP: Registry of Open Access Repository Material Archiving Policies
  • MELIBEA: directori i estimador de polítiques en favor de l’accés obert a la producció científica
  • SHERPA/JULIET : polítiques d’accés obert de les organitzacions que financen la recerca
email

Comments are closed.