La publicació científica

La producció i comunicació de la informació científica és la fase final del procés de la investigació científica. La forma més habitual de comunicar la producció científica és fer-ho a través de comunicacions en congressos, treballs acadèmics (tesis doctorals) i, especialment, articles en publicacions periòdiques. La Norma UNE-50-113-91/2 estableix que les revistes tracten d’una o més matèries específiques i contenen informació general o informació científica o tècnica. Algunes de les principals característiques de les publicacions periòdiques són les següents:

  • Són publicacions que apareixen successivament, generalment a intervals regulars de temps.
  • La durada n’és indefinida (el propòsit és continuar-les, mantenint-ne la forma i estructura).
  • L’autoria n’és col·lectiva.
  • Solen tenir un comitè editorial format per especialistes en la matèria, que marquen la línia editorial que cal seguir i les característiques de la publicació.
  • La temàtica de què tracten, sota un títol comú, és molt variada.
  • L’alta periodicitat que tenen permet que la informació es difonga molt ràpidament, la qual cosa en constitueix una de les característiques essencials, ja que els permet oferir una informació molt actualitzada. Es caracteritzen per l’envelliment o obsolescència primerencs.
  • Les informacions noves que s’hi publiquen són acumulatives, no substitueixen les anteriors.
  • S’identifiquen a nivell internacional mitjançant l’ISSN (International Standard Serial Number); no obstant això, algunes no estan controlades, bé per desconeixement o bé per ser institucions petites que editen les seues pròpies publicacions, atès que l’ISSN és opcional (l’editor no està obligat a utilitzar-lo).

La Universitat Politècnica de València aprobà a finales de 2012 en Consell de Govern la Política d’integritat científica i les bones pràctiques d’investigació en el preàmbul de la qual s’indica que “els fins i els medis tenen que estar coherència amb el valor intrínsec de l’ésser humà i la dignitat de la persona” i s’assenyalen cinc principis ètics bàsics que deuen respectar la bona praxis científica:

  • el reconeixement de l’ésser humà com a subjecte lliure i autònom d’investigació
  • el respecte a la dignitat de l’ésser humà i a la no manipulació de la voluntat personal
  • l’assumpció de responsabilitats de les conseqüències de la investigació incloent a tots els éssers vius i a les generacions futures
  • no promoure investigacions el fi de les quals atempte contra la dignitat i la integritat de l’ésser humà
  • la transparència i rendició de comptes en la activitat científica

La mala pràctica científica es defineix com la fabricació, falsificació o plagi en la proposta, realització o revisió d’investigacions o en la publicació dels seus resultats. Casos concrets podrien ser l’apropiació del treball d’altres, l’ocultació dels objectius de la investigació o de les seues fonts de finançament, primar els motius personals o econòmics front el rigor científic en l’avaluació de treballs de tercers, signar com a propis treballs d’investigació en els que no s’haja fet una aportació rellevant, etc.

Aquesta Política d’integritat científica assenyala la creació d’un Comité d’Ètica de la Investigació que vetlarà per a la promoció de la integritat científica i la bona pràctica de la investigació amb actuacions com la elaboració d’un informe anual sobre els possibles casos de mala praxis i que treballarà sempre garantint la confidencialitat.

Tan mateix, la UPV compta amb una normativa sobre protecció i transferència de drets de propietat intel·lectual i industrial aprovada en 2012.

email

Leave a Reply

Your email address will not be published.

*