Un equip de professors i investigadors de l’ Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Mitjà Natural (ETSIAMN) de la Universitat Politècnica de València ha desenvolupat un pinso sec únic a Europa capaç d’alimentar a polps en captivitat. Aquest pinso està destinat a produir polps en aqüicultura d’una manera econòmica, la qual cosa portaria a incrementar la quantitat de polp en el mercat.

L’equip d’enginyers de l’ ETSIAMN que està desenvolupant aquest projecte, coordinat per la professora Ana Tomás i el professor Miguel Jover de l’Institut de Ciència i Tecnologia Animal, ha creat un pinso sec similar a l’aliment que prenen els peixos, però amb ingredients i textura diferent. Després de diversos anys d’estudi, els investigadors han aconseguit per primera vegada a Europa que els polps mengen i cresquen en captivitat sent alimentats amb pinso sec.

Com explica Ana Tomás, “fins ara només s’havia aconseguit que els polps provaren l’aliment i que mantingueren el pes, però mai abans havien engreixat prenent pinso sec extrusionat. Encara que de moment els polps estan engreixant a un ritme més baix que quan mengen l’aliment natural, hem aconseguit una gran fita en l’alimentació d’aquests animals”.

Gràcies a aquest nou pinso sec, en el qual els investigadors continuen treballant per a millorar les seues propietats, “es podran aportar grans beneficis a les empreses d’aqüicultura, a les de fabricació de pinsos, i a la societat en general, ja que quan en un futur el pinso es millore i s’arribe a comercialitzar, podrem trobar en el mercat major producció de polps”, manifesta Tomás.

Per a dur a terme aquest estudi que ara culmina amb aquest resultat, l’equip d’investigadors va dissenyar un pinso amb diferents barreges d’ingredients per a poder afavorir l’acceptació de les dietes per part dels polps, a força de farina de peix, farina de krill, gelatina i uns altres.

Aquest projecte ja va realitzar una primera fase l’any 2009 en la qual els polps van ser alimentats amb pinso sec per a peixos. “En aquesta primera fase, els polps van manipular l’aliment, ho van menjar una mica, però no els va agradar i no van arribar a engreixar. Per açò, hem dissenyat aquest nou pinso. Un dels problemes que vam tenir amb l’anterior és que el polp ho desfeia i sifonaba mentre menjava perdent-se gran part de l’aliment en l’aigua. Amb el nou pinso, hem solucionat aquest problema”, manifesta Tomás.

En l’actualitat, s’estan desenvolupant assajos d’adaptació de polps en el mar per a poder dur a terme en aquest mitjà les futures proves de nutrició.

Peculiaritats dels polps

Cal destacar que el polp és un animal molt difícil de criar en piscifactoria per les peculiaritats pròpies de l’animal. Segons expliquen els experts, els polps són animals extremadament intel·ligents, selectius i amb capacitat d’aprenentatge. Tot açò dificulta els estudis realitzats amb polps, ja que es tracta d’animals que detecten el sabor amb tot el seu cos i si un aliment no els agrada, no ho mengen.

Els investigadors recomanen la cria del polp en gàbies dins del mar, on l’animal està en el seu hàbitat i a més, manté l’aigua sempre neta, ja que el fet que l’aigua no estiga prou neta, també fa que no menjar per no sentir-se a gust.En aquest sentit, els experts que estan duent a terme aquest estudi destaquen que els polps excreten amoníac en elevades quantitats, per la qual cosa l’aigua on viu es contamina i cal depurar-la de manera exhaustiva.

Aquest estudi pioner de l’ ETSIAMN s’emmarca en un projecte nacional JACUMAR, finançat per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat, de producció del polp, en el qual altres equips estan centrant les seues investigacions en altres aspectes com la reproducció o l’alimentació de les larves.