Evitar les cues generades en les zones d’eixida de les autopistes a l’entorn de les grans ciutats, augmentant la fluïdesa del tràfic, i millorar la seguretat vial. Est és l’objectiu d’un estudi realitzat pel Grup d’Investigació en Enginyeria de Carreteres (GIIC) de la Universitat Politècnica de València. Per a aconseguir-ho, els investigadors proposen una determinada configuració d’eixida en funció de la demanda de tràfic en l’autovia i en la pròpia eixida. Per a açò plantegen disposar eixides d’un únic carril quan el flux d’eixida és inferior a 2000 vehicles/hora i eixides de dos carrils quan els fluxos d’eixida són superiors a aquesta xifra.
Segons apunta Alfredo García, responsable del GIIC de la Politècnica de València, el creixement del tràfic a l’entorn de les grans fa palès la necessitat de disposar de noves configuracions d’eixida en les autopistes. “Per açò ens plantegem la necessitat d’estudiar i analitzar diferents alternatives que permeten evacuar un major nombre de vehicles en condicions de seguretat i comoditat per a l’usuari”, assenyala el catedràtic de la UPV.

En el cas particular d’Espanya, la normativa de traçat estableix només dues tipologies d’eixida, sent ambdues de carril únic, la qual cosa presenta en algunes ocasiones problemes de fluïdesa en les mateixes quan el flux que vol eixir és superior a la capacitat de l’eixida. García explica que en el cas que la capacitat de les eixides es veja superada per la demanda de tràfic, és necessari disposar noves configuracions d’eixida de més d’un carril que permeten evacuar un major nombre de vehicles. “És per açò que apareix un nou concepte d’eixida, les denominades Eixides d’Altes Prestacions, que són aquelles que proporcionen una major capacitat de tràfic, així com una millor mobilitat sense que açò supose necessàriament una pèrdua de seguretat en el funcionament”, explica el responsable del GIIC.

Segons apunten els investigadors en el seu estudi, aquest tipus d’eixides s’ha vingut desenvolupant on la demanda de tràfic ho requeria, però sense que existisquen criteris per al seu adequat disseny basats en investigacions. El seu treball proposa uns criteris de disseny, fonamentats en una investigació experimental que permet establir una solució per a absorbir més vehicles, mantenint la fluïdesa de la circulació. En aquest sentit, en funció del disseny de l’eixida, pot ser que una eixida amb dos carrils de circulació no supose que la capacitat es duplique, en comparació d’un únic carril d’eixida.

Indicador de conflictivitat i “cua de tigre”

D’altra banda, és possible que algunes configuracions produïsquen una reducció en la seguretat. Per exemple, García comenta que “aquelles eixides en les quals el carril dret es perd en l’eixida, són més perilloses posat que els conductors que circulen pel carril exterior i volen romandre en l’autopista, poden no percebre que la pròpia configuració els obliga a prendre l’eixida, i en el moment en què s’adonen han de realitzar maniobres evasives, a voltes poc segures, d’última hora”. En aquest sentit, i amb la finalitat d’avaluar també la seguretat vial en les eixides, s’ha desenvolupat un nou indicador de conflictivitat específic per a les eixides d’autovia, i s’ha aplicat a les configuracions estudiades.

A més, en aquest extens estudi, els investigadors han analitzat eixides d’autovies emprades amb èxit en altres països, com la denominada “cua de tigre” del Regne Unit. Aquesta eixida té una illeta intermèdia que separa i individualitza l’accés als dos carrils de l’eixida, per la qual cosa els conductors disposen de dos llocs pels quals abandonar la via principal. En el Regne Unit s’ha observat que el nombre de maniobres perilloses d’última hora s’ha reduït i s’ha millorat la fluïdesa del tràfic i la capacitat de l’eixida.

Com a principal resultat, s’ha elaborat un diagrama regió-flux en el qual es determina per a cada combinació de flux de tràfic en la via principal abans de l’eixida i flux de tràfic que pren l’eixida, la configuració d’eixida d’altes prestacions més adequada. Així mateix, s’ha valorat indirectament la seguretat vial de les configuracions d’eixida, de manera que no únicament s’incloga en la presa de decisions per part dels gestors de la via la capacitat, sinó també la seguretat de tots usuaris.

Investigació experimental

En el seu treball, els investigadors de la UPV han analitzat diferents configuracions d’eixida, tant d’un com de dos carrils, mitjançant la utilització d’una eina de microsimulació de tràfic, Vissim 5.1. Per a açò van prendre dades de camp en dues configuracions d’eixida d’altes prestacions disposades actualment en l’àrea metropolitana de València, en concret en l’eixida de la CV-35 cap a la Ronda Nord i la bifurcació inversa, de la Ronda Nord a la CV-35, que van permetre disposar de la informació necessària per a la verificació, calibratge i posterior validació dels resultats. “A continuació apliquem el model calibrat per a l’anàlisi de diferents configuracions d’eixida. D’aquesta forma s’han establit recomanacions respecte al tipus de configuració d’eixida més adequada en funció de la demanda de tràfic en la mateixa, contribuint així a evitar en la mesura del possible les cues generades en les zones d’eixida de les autopistes”, conclou Alfredo García.

Al costat d’Alfredo García, han participat també en l’estudi les investigadores del GIIC, María Pilar Martínez i Ana Tsui Moreno. Aquest estudi s’emmarca en la línia d’investigació del GIIC sobre les eixides de vies d’altes prestacions, els resultats de les quals s’han presentat en diversos congressos internacionals com el TRB 85th Annual Meeting (2006), 4th International Symposium on Highway Geometric Design (2010) i 6th International Symposium on Highway Capacity and Quality of Service (2011).