Investigadors de la Universitat Politècnica de València, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la Universitat de València han fet un pas més cap a l’anomenada “indetectabilitat acústica”; es tracta d’un nou prototip de mantell acústic en dues dimensions capaç d’aconseguir que les ones de so amb una freqüència específica, en arribar a un objecte, el sortegen com si aquest objecte no estiguera, gràcies a un efecte cooperatiu de les unitats amb les quals està construït el mantell. El treball va ser publicat per la revista Applied Physics Letters el passat mes d’agost i ha sigut inclòs en la secció “News Highlights” del American Institute of Physics (AIP).
Darrere del nou prototip es troba el Grup de Fenòmens Ondulatoris (GFO) de la UPV i la Unitat de materials i dispositius optoelectrònics (UMDO) de l’Institut de Ciència de Materials de la UV, associada al CSIC-IMM.
El mantell acústic desenvolupat pels investigadors consta de 120 cilindres d’alumini de 15 mil·límetres de diàmetre, que envolten un objecte –altre cilindre- de 22,5 centímetres. La posició de cada cilindre en el mantell s’ha obtingut utilitzant tècniques d’optimització basades en algorismes genètics (aquests algorismes numèrics imiten l’evolució darwiniana).
“Aquest treball complementa les aportacions realitzades pel nostre grup en el problema de “indetectabilitat acústica”. La novetat resideix en l’ús de l’algorisme genètic”, explica José Sánchez-Dehesa, director del GFO.
Els investigadors han demostrat que les ones de so d’una freqüència específica -3061 Hertz, amb una ample de banda de 100 Hz- mantenen el seu patró original, tant en passar al voltant de l’objecte com més enllà. “Es tracta de la primera demostració experimental d’indetectabilitat acústica que hem desenvolupat en el nostre laboratori. El nou prototip obri el camí a futurs dissenys de dispositius amb major ample de banda i fins i tot per a objectes tridimensionals”, afegeix Sánchez-Dehesa.
Sobre la seua aplicació pràctica, Sánchez-Devesa assenyala que queda encara un llarg camí científic per recórrer. “Es tracta d’una investigació bàsica que si arriba a bon terme podria aplicar-se, per exemple, per a millorar l’acústica de l’entorn urbà, la insonorització de les sales d’espectacles o per a crear cascos que protegisquen millor les nostres oïdes dels sorolls extrems”, apunta Sánchez-Dehesa.