Investigadors de la Politècnica de València i el CSIC troben un nou i potent antioxidant d’origen natural en tomaqueres


  • Es tracta d’un compost de naturalesa fenòlica el poder antioxidant del qual és deu vegades superior al de la vitamina C.
  • Els investigadors de l’IBMCP han descobert aquest nou compost en tomaqueres sotmeses a estrès biòtic. A més, són capaços de sintetitzar-lo al laboratori per mitjà d’un procés senzill i econòmic.
  • Aquest nou antioxidant podria tenir diverses aplicacions en la indústria agroalimentària, nutricèutica, farmacèutica, cosmètica i petroquímica, entre unes altres.
  • La troballa ha sigut publicada en la revista Environmental and Experimental Botany.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la Universitat Politècnica de València i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha identificat un nou i potent antioxidant natural en tomaqueres. Es tracta d’una substància fenòlica que sintetitza la tomaquera quan es veu sotmesa a un estrès biòtic i que fins ara era totalment desconeguda.

 

La UPV i el CSIC han registrat la patent nacional i internacional del nou antioxidant descobert, i també del procediment per a aïllar-lo en laboratori i també sintetitzar-lo químicament. La troballa ha sigut publicada recentment en la revista Environmental and Experimental Botany.

 

Segons apunten els investigadors de l’IBMCP, el poder antioxidant d’aquest nou compost és molt major -catorze vegades més- que el que posseeix, per exemple, el resveratrol, conegut antioxidant present en el vi negre, capaç de retardar l’envelliment cel·lular. A més, és quatre vegades i mitja més potent que la vitamina E i deu vegades més que la vitamina C.

 

Les aplicacions d’aquesta troballa podrien ser múltiples. Així, per exemple, en la indústria alimentària podria utilitzar-se com a conservant d’aliments per al consum humà i pinsos per a animals, perquè actua com a retardant de l’oxidació dels lípids. Aquest potent antioxidant evitaria alteracions com ara l’enranciment de greixos i olis, cosa que minva extraordinàriament la qualitat alimentària d’aquests. També podria utilitzar-se com a suplement per a productes funcionals.

 

Així mateix, cal destacar que els antioxidants posseeixen propietats beneficioses per a la salut, com són la prevenció de les malalties coronàries i el càncer, per això el compost podria tenir grans aplicacions en la indústria farmacèutica.

 

Podrien donar-se altres usos en la indústria petroquímica, com a conservant de la gasolina, i en la indústria de polímers, en la fabricació de fibres, productes de cautxú, geotèxtils o films, entre uns altres. En aquest cas, l’antioxidant s’utilitzaria com a estabilitzador en el procés de producció i per a augmentar la vida útil del producte final.

 

D’altra banda, en la indústria cosmètica es podria emprar en productes per a la cura de la pell, donades les seues possibles propietats per a la prevenció de l’envelliment.

 

Des dels laboratoris situats a la Ciutat Politècnica de la Innovació, els investigadors han descobert aquesta substància, que està present en tomaqueres sotmeses a un estrès biòtic, i a més han desenvolupat un procés senzill i econòmic per a sintetitzar-la al laboratori.

 

Segons explica l’equip investigador de l’IBMCP, quan una planta es veu instigada per un agent estressant, reacciona i activa uns mecanismes que fan que els nivells de certs compostos s’alteren. “Molts compostos fenòlics són produïts per les plantes en resposta a estressos biòtics o abiòtics i posseeixen múltiples efectes, entre els quals la seua activitat antioxidant”, apunta Vicente Conejero, director del grup investigador.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Va ser precisament estudiant aquestes circumstàncies anòmales –estrès– de les plantes, quan van descobrir la inducció d’aquest compost. “Igual que la febre és una alarma associada a mecanismes de defensa en humans, en les plantes malaltes aquesta alarma consisteix en la síntesi d’una sèrie de compostos químics. Un d’aquests –i que fins ara no es coneixia– és el que hem descobert i que presenta unes capacitats antioxidants extraordinàries. I, a més, som capaços de sintetitzar-lo al nostre laboratori”, expliquen José M. Bellés i M. Pilar López, investigadors de l’IBMCP.

 

En aquest sentit, cal assenyalar que el procés de síntesi és senzill i econòmic, per això, segons apunten els experts de l’IBMCP, ja està preparat per a ser introduït en el mercat. A més, ofereix avantatges importants respecte a la resta d’antioxidants comercials.

 

Les investigacions que han permès descobrir aquesta nova substància han sigut desenvolupades, fonamentalment, per la Dra. María Pilar López i el Dr. José María Bellés, amb la col·laboració de la Dra. Purificació Lisón i el Dr. Ismael Rodrigo, tots ells pertanyents al laboratori de Senyalització i Resposta a l’Estrès Biòtic, de l’IBMCP, sota la direcció del Dr. Vicente Conejero, tots ells professors del Departament de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València. El treball ha tingut el suport econòmic del projecte “Estudis sobre la resposta defensiva de les plantes enfront de patògens”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.