Augmentar l’impacte de la meua e-revista

Algunes línies d’actuació que incideixen positivament en la millora de la seua difusió i impacte de les e-revistes són:

  • Digitalització dels continguts. Garanteix accés i conservació de les revistes científiques.
  • Inclusió en portals de revistes i en repositoris. Potencia la difusió de les revistes o dels articles en elles publicats.
  • Difusió en accés obert: El moviment a favor de l’accés obert (open Access) actua en pro de la lliure difusió dels continguts i una de les peces clau de suport és la utilització de llicències CreativeCommons (CC).
  • Preparar versions multilingües: Mitjançant traducció parcial o total dels continguts de la revista, seccions o articles en més d’un idioma, accés als textos de presentació de la revista en més d’un idioma o accés multilingüe a resums dels continguts
  • Comunicació de novetats: És recomanables mantenir informats als lectors sobre la publicació de nous números o de novetats, així com la difusió de continguts mitjançant sindicació (en format RSS o equivalents).
  • Mesurament de l’audiència (estadístiques de consulta): Conèixer i publicar l’ús d’una revista electrònica aporta transparència a la publicació i dóna als autors una idea de l’audiència dels seus treballs publicats o una visió dels quals poden esperar de la revista als futurs autors. L’ús de gestors de continguts com OJS permet disposar i publicar de forma immediata les dades estadístiques sobre l’ús i consulta dels articles. A més es pot complementar amb eines gratuïtes com Google Analytics.
  • Inclusió en bases de dades, catàlegs i cercadors: La visibilitat de les revistes científiques en els diferents repertoris o plataformes on pot ser vista o cercada, és fonamental perquè els seus continguts siguen coneguts.
    • Bases de dades cientificotècniques:Estar en elles resulta imprescindible ja que són de consulta obligada pels científics i tenen un paper molt rellevant en la visibilitat i l’impacte de les revistes científiques. Indexen articles de revista. Segons el grau d’exigència formal i de continguts poden ser:
      • Bases de dades que exigeixen un compliment bàsic dels criteris de normalització estàndards. Seria el cas de les bases de dades del CSIC.
      • Bases de dades que exigeixen un compliment dels criteris de normalització i també criteris de qualitat en els processos editorials. Per exemple SciELO, ERIC o Redalyc.
      • Bases de dades que a més del compliment dels criteris de normalització i de qualitat, exigeixen indicadors de difusió i impacte dels treballs publicats, com les bases de dades de l’ ISI Web of Science, de Scopus i, en l’ àmbit biomèdic, de Medline.
    • Directoris de revistes: Inclouen informació de les revistes. Cal destacar ISSNCSIC, Latindex o DOAJ.
    • Catàlegs de biblioteques i centres de documentació. Estar disponibles en els catàlegs de biblioteques pot tenir una elevada rendibilitat a l’efecte de visibilitat.
    • Motors de cerca acadèmics: Són motors de cerca especialitzats en informació acadèmica com Google Scholar, que indexen el text complet de documents acadèmics que estan inclosos en dipòsits digitals, portals de revistes, seus web acadèmiques, etc.
    • Butlletins de sumaris: Buiden el contingut de milers de revistes científiques, com ara els de Dialnet.
    • Portals especialitzats: actuen de catalitzadors d’especialistes en un àmbit determinat, seleccionant recursos web d’interès.

Abadal, E., & Rius Alcaraz, L. (2008). Revistas científicas de las universidades españolas: acciones básicas para aumentar su difusión e impacto. Revista española de Documentación Científica, 31(2): 240-260 http://dx.doi.org/10.3989/redc.2008.v31.i2.427

email

Leave a Reply

Your email address will not be published.

*