La coneguda com crisi dels preus de les publicacions científiques és una de les causes del naixement del moviment Open Access: els preus abusius de les publicacions científiques estaven arribant a un nivell econòmica insostenible per a les institucions consumidores d’aquesta informació.

Per altra banda, l’estructura de la publicació tradicional de les revistes científiques impedia que l’avanç científic es difonguera amb la rapidesa que les noves formes de comunicació permetien. Així, el sistema de publicació sobre el que s’havia basar la comunicació científica de qualitat i gràcies al qual s’havia desenvolupat l’avanç científic durant dècades es convertia en temps d’internet en un obstacle.

L’Open Access ofereix un sistema alternatiu de publicació en el que no existeixen obstacles econòmics (llavors, qui assumeix els costos de la publicació?) ni de drets d’autor i en el que els avantatges per a les institucions que contracten les publicacions són clares, però, quals són els avantatges per a l’autor?

Avantatges de publicar en obert

Un dels principals problemes per a l’expansió de l’Open Access és la reticència de molts investigadors a publicar en obert, reticència basada moltes vegades en el desconeixement dels avantatges que per als propis autors té aquest sistema de comunicació científica.

Com a exemple dels avantatges podeu consultar la infografia “Beneficis de publicar en els repositoris institucionals”:

REBIUN_Infografies_BenPubRep_a2015

Anem a assenyalar els principals avantatges.

Major visibilitat, ús i impacte

Els documents dipositats en repositoris augmenten els canals pels quals poden ser descoberts, ja que les metadades que descriuen el contingut dels documents són recol·lectades per diferents cercadors i proveïdors de serveis.

A més, en difondre les nostres publicacions en accés obert, aquestes poden ser llegides per un major nombre d’investigadors, i, per tant, augmenten les possibilitats que el nostre treball siga citat. És el que es coneix en anglès com open access citation advantage.

Immediatesa

El sistema en línia per al lliurament d’articles i la revisió i publicació d’aquests possibilita un accés més ràpid i directe als resultats de les investigacions. A més, es pot fer pública la versió d’un article una vegada que aquest està acceptat per a publicar-lo, sense que calga esperar que efectivament es publique, la qual cosa pot tardar alguns mesos. Aquest fet repercuteix en la reducció del temps que va des que un document és publicat fins que rep la primera cita (early advantage).

Major garantia de preservació

La preservació és un dels objectius claus dels repositoris institucionals, i no és garantida de la mateixa manera per cap altre servei (portals de revistes electròniques, webs personals, etc.).

Serveis de valor afegit

Els repositoris poden oferir serveis addicionals com a sistemes avançats de consulta i navegació, accés a text complet i cerques en aquest, serveis d’alerta en línia, estadístiques de consultes i descàrregues, possibilitat d’elaboració de currículums, etc.

Qui paga l’accés obert?

L’edició d’articles implica una despesa, la taxa de processament de l’article (Article Processing Charge o APC), que pot ser assumida per les subscripcions, per la pròpia editorial (la ruta platino), pels autors o agències finançadores.

A través del Directory of Open Access Journals (DOAJ), que reuneix més d’11.500 publicacions, podem saber què revistes publiquen en accés obert sense cost i quins tenen un cost associat:

L’APC que apliquen els editors té una gran variació d’una revista a una altra. Alguns exemples del cost de publicar en obert en revistes amb APC els podeu veure en els enllaços:

El cost de l’APC pot ser inclòs com a despesa del projecte de recerca si s’ha rebut finançament per part de H2020 (apartat 6.2.D.3), el Programa Estatal de Recerca (article 20, apartat 7.g) o les Ajudes a la Recerca de la Generalitat Valenciana (base 4.d).

Els investigadors de la UPV també disposen ajudes per a fer front als costos de l’APC.