Preguntes Freqüents

Què ès PoliScience?

PoliScience és un bloc gestionat per l’àrea de Noves Tecnologies de la Biblioteca de la UPV a fi de difondre l’Open Access entre la nostra comunitat universitària, recollint informació sobre aquest moviment i les implicacions que té per a qüestions com els drets d’autor o la ciència 2.0, i sobre les eines de difusió en obert de què disposa la Universitat Politècnica de València (RiuNet i PoliPapers).

Sobre accés obert

Sobre drets d’autor

Sobre publicació científica

Sobre RiuNet

Sobre PoliPapers

Preguntes freqüents sobre accés obert

inici

Què és el pre-print? i el post-print?

Les versions digitals dels articles amb avaluació d’experts (peer review) poden ser de dos tipus, i en molts casos cadascun d’aquests tipus implica diferents restriccions a l’autoarxivament per part de les editorials (d’ací la importància de diferenciar-los bé):

  • Pre-print. És la primera versió d’un treball, abans que siga acceptada per a la publicació en una revista i abans de l’avaluació d’experts.
  • Post-print. És la versió definitiva, després de l’avaluació, que ja ha sigut acceptada per a publicar-se en una revista científica i per a la qual se signen les llicències o CTA (copyright transfer agreements). Aquesta versió, al seu torn, pot ser la versió de l’autor, produïda per ell mateix i amb comentaris i notes en el text, o la versió de l’editor, editada amb el format i els logos, etc. de la revista.

Quines diferències hi ha entre versió d’autor i versió editorial?

    • La versió editorial és la publicada per l’editorial amb els seus logos, paginació, indicació del volum i nombre de la revista, ISSN, etc.
    • La versió d’autor és el document final que els investigadors envien a la revista i que ja està acceptat per a la seua publicació però que només conté el text de l’article, sense informació sobre la revista, editorial, paginació, etc.

Quina és la posició de la UPV davant l’OA?

La Universitat Politècnica de València dóna suport a la publicació en obert de la producció científica, docent i institucional; un suport que ha demostrat amb diverses accions:

Què signifiquen les sigles OAI-PMH?

És el protocol utilitzat en l’entorn Open Access per a garantir la interoperabilitat entre sistemes i que permet, per exemple, que puguem recuperar documents dipositats en diferents repositoris a través d’una única cerca en un recol·lector.

Quins avantatges té publicar en obert?

Fonamentalment són aquests:

  • Major visibilitat, ús i impacte
  • Immediatesa
  • Major garantia de preservació
  • Serveis de valor afegit

Accés lliure implica accés gratuït?

En anglés s’empra el terme free per a tots dos significats però cal tindre ben clares les diferències i que en valencià no existeix aquesta confusió ja que empren dues paraules diferents. Per tant, accés lliure no implica accés gratuït.

En el cas del software han solucionat el problema parlant de freeware (gratuït) i free software (lliure).

Preguntes freqüents sobre drets d’autor

inici

Si publique en internet, qui protegeix els meus drets?

Com a autor podeu utilitzar llicències Creative Commons (amb les quals indiqueu quins drets us reserveu) o copyright (reservant-vos tots els drets). Podeu veure més informació sobre això en l’apartat de drets d’autor.

Però així no facilite el plagi?

En Internet és molt més senzill detectar el plagi, sobretot en la comunicació científica, gràcies, justament, al caràcter obert de la difusió: com més persones especialitzades en un tema lligen articles sobre aquest tema, més fàcil serà detectar un mal ús. En aquest aspecte podríem dir que com més difusió, més protecció.

En el cas de RiuNet es deixa molt clara l’autoria de les vostres obres i els permisos que concediu. Precisament el suport de la institució i l’àmplia difusió que aconseguiran els vostres treballs són una garantia d’autoria que podeu invocar en qualsevol moment.

Si he publicat el treball en una revista? puc dipositar-lo en un repositori?

Això dependrà de quins drets vau cedir a l’editorial en el contracte o llicència d’edició i de quina siga la política de l’editorial respecte a l’accés obert. Per a saber què us permet o no l’editor, si no disposeu d’una còpia del contracte signat, podeu consultar la base de dades d’editors internacionals SHERPA-ROMEO o la base de dades d’editors estatals DULCINEA.

Si teniu qualsevol dubte o consulta, poseu-vos en contacte amb La Biblioteca respon.

Si he dipositat l’article en un repositori, puc publicar-lo en una revista? I en un altre repositori?

Si publiqueu en obert manteniu tots els drets sobre la vostra obra, de manera que els podeu publicar en qualsevol altre mitjà.

En el cas de RiuNet, l’autor conserva tots els seus drets d’autoria, de cita i de publicació en altres canals que no exigisquen exclusivitat.

Si en voleu més informació, consulteu l’apartat Dipositar documents en RiuNet o poseu-vos en contacte amb La Biblioteca respon.

Preguntes freqüents sobre publicació científica

inici

Referèncias bibliogràfiques, cites, notes i bibliografies

Una referència bibliogràfica és el conjunt de dades que descriuen la font d’informació utilitzada per a la realització del treball que es presenta (necessàriament les referències bibliogràfiques remeten a treballs anteriors cronològicament al que s’ha realitzat).

Una cita són les mencions que rep un treball científic en altres treballs posteriors (per a rebre’n, el treball en qüestió s’ha d’haver publicat, o almenys s’ha d’haver donat a conèixer).

La nota al peu ens permet indicar dins de l’article la font en què ens basem. Va acompanyada de la crida corresponent des del text en forma d’asterisc o de número. Hi indiquem la referència bibliogràfica, de forma completa o resumida. Una altra forma, coneguda com el mètode americà, és la inclusió dins del text de la referència bibliogràfica resumida entre parèntesis, amb el nom de l’autor, l’any i la pàgina.

En la bibliografia final es recullen totes les referències bibliogràfiques utilitzades per a l’elaboració del treball. S’ha d’ordenar de manera alfabètica pel primer cognom de l’autor.

Si publique en obert, puc tindre cites?

Els repositoris i les revistes en accés obert són recol·lectats pels cercadors científics com Google Scholar que indiquen les cites dels documents. Així mateix, moltes revistes d’accés obert són resumides i indexades en diferents bases de dades científiques.

Hi ha revistes en el Journal Citation Records (JCR) en obert?

Sí: l’any 2012 el nombre d’aquestes havia crescut fins als 772 títols.

Hi ha revistes acadèmiques d’accés obert en espanyol?

Sí, i en JCR ja en podem trobar, l’any 2012, 144 títols

Preguntes freqüents sobre RiuNet

inici

Quina diferència hi ha entre publicació i dipòsit?

El dipòsit implica únicament la càrrega d’un arxiu en un repositori, el qual s’encarrega de fer-lo accessible i de garantir-ne la preservació.

La publicació pressuposa una labor editorial.

Els treballs de recerca, cal dipositar-los o els puc publicar lliurement?

Les polítiques de la Unió Europea han apostat per l’obligatorietat de l’accés obert per als projectes finançats per l’FP7.

Com puc saber si l’editorial on he publicat em permet dipositar en el repositori?

Per a conèixer la política editorial respecte a l’accés obert es pot visitar la base de dades Sherpa/Romeo o, per a revistes espanyoles, la base Dulcinea. En aquestes bases de dades les editorials apareixen dividides en quatre tipus, distingits per quatre colors, segons la seua política d’accés obert:

  • Blanc: no es permet l’autoarxivament en cap cas.
  • Groc: es permet l’autoarxivament de la versió pre-print de l’article.
  • Blau: es permet l’autoarxivament de la versió post-print de l’article (de l’autor o de l’editorial).
  • Verd: es permet l’autoarxivament d’ambdues versions, la pre- i la post-print.

Si l’article es diposita en RiuNet, serà la Biblioteca de la UPV l’encarregada de comprovar aquestes dades i d’aplicar els embargaments o les restriccions corresponents.

És obligatori dipositar les tesis doctorals?

Si, el Reial decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat indica en l’article 14.5:

“Una vegada aprovada la tesi doctoral, la universitat s’ha d’ocupar d’arxivar-la en format electrònic obert en un repositori institucional i fer-ne arribar un exemplar en format electrònic, juntament amb tota la informació complementària que calguera, al Ministeri d’Educació, als efectes oportuns.”

I els treballs finals de màster?

No, però la política institucional de la UPV sol·licita als autors “que dipositen en RiuNet les seues publicacions acadèmiques i científiques”. Per a fer-ho cal signar un acord marc.

Quina diferència hi ha entre si estic identificat o no en Riunet?

Si no us hi identifiqueu només tindreu accés a la consulta dels fons del repositori; una vegada us hàgeu identificat com a usuari del repositori, tindreu accés a l’apartat El meu compte, el qual us permetrà gestionar els enviaments com a autor, així com subscriure-us per a rebre alertes per correu electrònic quan es publiquen nous documents en les col·leccions a què estigueu subscrit.

Sóc PDI/PAS; què puc dipositar en Riunet?

En Riunet podeu dipositar pràcticament qualsevol tipus de document creat en la vostra activitat docent o d’investigació: material docent, pre-prints, post-prints, comunicacions a congressos, etc.

Si teniu qualsevol dubte, podeu fer-nos-el arribar a La Biblioteca respon.

Sóc estudiant; què puc dipositar en Riunet?

Només podeu dipositar els treballs finals de grau, de carrera o de màster. El repositori us assegura la preservació del vostre treball, que podreu descarregar-vos del repositori en qualsevol moment.

Si vull incorporar un registre al repositori però la col·lecció on aquest hauria d’anar no existeix, què puc fer?

Poseu-vos en contacte amb La Biblioteca respon.

Quins formats de fitxers puc incloure en el repositori?

Podeu incloure-hi fitxers en el format que vulgueu: aplicacions, vídeo, àudio…

No obstant això, us recomanem que utilitzeu formats oberts, que asseguren la preservació dels materials a llarg termini, atès que es basen en estàndards oberts, lliures de restriccions legals i econòmiques d’ús.

En aquest sentit, per als documents textuals us recomanem el format PDF, perquè en aquest format els cercadors d’Internet cerquen perfectament en el text dels documents.

Preguntas frecuentes sobre PoliPapers

inici

Puc enviar un article per a publicar-lo en una revista de PoliPapers?

Si, però primer heu de registrar-vos en la plataforma de PoliPapers. Des de la pàgina principal de la plataforma (http://polipapers.upv.es) s’accedeix a Registre, i des d’ací se selecciona la revista a la qual voleu pujar un article; cal emplenar els camps obligatoris i, segons la revista, us podeu registrar com a autor, lector, revisor…

Una vegada identificat, podeu començar l’enviament de l’article, que ha de seguir les recomanacions i normes de la revista en la qual vulgueu publicar.

Com sabré si publiquen el meu article?

En el moment en què s’envia un article comença el flux de treball de la plataforma; l’article arriba als editors, i una vegada valorat, aquests responen a l’autor si accepten o rebutgen l’article. Si l’accepten, durant tot el procés de revisió i edició hi ha una comunicació constant a través de correus electrònics; a més, amb el vostre perfil d’autor podeu accedir a la plataforma i veure en quin moment del procés es troba el vostre article.

email

6 Responses to “Preguntes Freqüents

  • HOLA, LES ESCRIBO DESDE MÉXICO Y ME GUSTARÍA SABER QUE NECESITO PARA PODER PUBLICAR UN ARTICULO CIENTÍFICO EN LA REVISTA DE WORLD RABBIT SCIENCE, AGRADECERÍA MUCHO SU APOYO, SALUDOS.

  • Deberías preguntar en el repositorio de tu institución.

  • Buenas tardes,

    soy bibliotecaria y quisiera conocer si podemos publicar en el repositorio, el nombre del autor y el título de un artículo que se va a publicar en una revista científica.

  • El DOI se gestiona con alguna de las diferentes agencias de registro (http://www.doi.org/registration_agencies.html) que aparecen listadas en la web de la Fundación Internacional de DOI (http://www.doi.org/).
    La que utilizamos en la Universitat Poliècnica de València, y una de las más conocidas, es Crossref. Pero registrar un DOI tiene un cargo económico por lo que hay que ser miembro de Crossref para poder registrar DOI’s (http://www.crossref.org/).
    El DOI se puede asignar a cualquier objeto digital que se quiera identificar, artículos científicos electrónicos, revistas completas, partes de artículos, audios, vídeos, imágenes e incluso software.
    Teniendo en cuenta que la finalidad del DOI es dotar a un objeto de un identificador permanente, con el que se le pueda recuperar fácilmente, lo lógico es solicitar un DOI para cada artículo de una revista; cada vez más se citan los documentos a través del DOI. Aunque no está de más asignar también un DOI a la revista, sirve para su fácil localización e identificación.

  • Cordial saludo. Trabajo en Bogotá – Colombia en una revista científica. Quisiera saber en mi país con qué entidad debo gestionar el DOI, y si este número se asigna solo una vez para una revista, o si debo gestionar un número por cada artículo que la revista publique.
    Agradezco mucho sus respuestas.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

*