RiuNet organitza el seu contingut en col·leccions, cadascuna amb polítiques i permisos diferents, tant d’accés com de dipòsit ja que, encara que la forma més comuna de dipositar és a través d’altres aplicacions (passarel·les) també es contempla l’autoarchivo i la càrrega massiva.
En la imatge podeu veure les principals col·leccions de RiuNet, el seu pes en el repositori i el percentatge de registres en accés obert.
La col·lecció de Treballs acadèmics arreplega els projectes final de grau i de màster que, des de la normativa de 2013, han de ser dipositats obligatòriament en RiuNet decidint l’autor del projecte el tipus d’accés que permet.
A més, tal com passa amb les tesis, si el projecte conté dades sensibles o patentables, el seu accés haurà de ser restringit. Aquests dos aspectes, més el fet de carregar els projectes amb caràcter retrospectiu, fan que siga una col·lecció amb un gran percentatge de registres amb accés restringit.
Recerca reuneix tant els articles científics (incloent les revistes PoliPapers) com les col·laboracions en congressos o informes tècnics. Es tracta d’una de les col·leccions més importants ja que representa la potència investigadora de la institució, i posa de rellevància un dels avantatges de RiuNet: facilitar als nostres investigadors el compliment de la Llei de la Ciència. La major part d’aquesta col·lecció està en obert, de manera que les recerques s’aprofiten de la visibilitat i l’augment de l’impacte propi de l’accés obert, al mateix temps que es compleixen les polítiques editorials. Justament, unes polítiques editorials massa estrictes, no adequades a la realitat del món acadèmic, provoquen un alt percentatge de registres restringits.
Una de les funcions de RiuNet és la preservació i aquest punt es manifesta clarament en el cas de la col·lecció Patrimonial. Preservació però també difusió ja que els registres estan en accés obert i permeten un aparador únic per als Mapes de la Fundació Luis Giménez Lorente, l’arxiu de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País o les diferents revistes d’Estudis fílmics.
Si Recerca mostra la capacitat investigadora de la UPV, els Objectes d’aprenentatge són un exemple de la innovació docent en la universitat. Exceptuant un grup anterior a 2009 que estan en accés restringit i gràcies al suport de la institució a l’accés obert d’aquest tipus de continguts, la col·lecció es troba en la seua majoria en accés obert.
Tornant a la recerca, les tesis doctorals, seguint amb l’indicat en el Reial decret de tesi, estan majoritàriament en accés obert. El compliment del Reial decret ha necessitat desenvolupar una normativa específica perquè les anomenades tesis per compendi puguen complir el decret i la política editorial.
Com hem vist, en les col·leccions principals l’accés en obert s’està imposant com a norma, tant espentada per la legislació i la normativa com per la constatació dels avantatges que suposa aquest model. Encara és necessària molta pedagogia en el cas dels Treballs acadèmics i trencar alguns malentesos com en el cas del plagi (l’accés obert permet lluitar contra ell de manera més eficient que la restricció).
En els pròxims anys l’accés obert seguirà estenent-se i haurem d’enfrontar-nos a canvis i reptes, com les dades, però l’equip humà i l’experiència acumulada aquests anys ens permet ser optimistes: no solament estarem preparats per a assumir-ho si no que serem agents actius en aqueix canvi.
