Amb aquesta entrada acabem amb la sèrie de tres post que li hem dedicat a la gestió de la passarel·la Senia/RiuNet, parlant de les versions d’autor i editor.
La creixent exigència de difusió en obert dels resultats dels projectes de recerca finançats amb fons públics ha potenciat que moltes editorials aposten per alguna de les rutes d’accés obert (la ruta daurada o la ruta verda). Gran quantitat d’elles permeten la difusió en accés obert en els repositoris institucionals de les versions d’autor de les publicacions, és a dir, del document final acceptat per a la publicació en la revista però que no té ni la maquetació, els logos ni la paginació de la versió editorial, sovint aplicant períodes d’embargament que solen anar dels 6 als 24 mesos.
En la majoria d’ocasions és aquesta versió, i no la versió finalment publicada, la que permet als autors complir amb els requeriments d’accés obert de la Llei de la Ciència i l’Horitzó 2020 o amb les condicions d’ajudes i subvencions a projectes de recerca.
Quan un investigador puja a Senia una publicació, hauria d’adjuntar també la versió d’autor d’aquesta publicació. No obstant açò, de moment, no és requisit obligatori, per la qual cosa molts registres arriben a RiuNet únicament amb la versió editorial. Com a conseqüència, la gestió dels registres de RiuNet es torna més complexa i lenta perquè des de la biblioteca s’ha de sol·licitar per a cada article la versió d’autor del qual és susceptible d’anar en accés obert que s’adjunte aquesta en Senia. Així, s’envia a tots els autors membres de la UPV d’aquests articles un correu electrònic model que inclou la referència bibliogràfica i en el qual se’ls indica que afigen en Senia la versió d’autor del mateix. Si no s’obté resposta, als 15/20 dies s’envia un recordatori en el qual s’avisa que si no es proporciona la versió d’autor en el termini d’una setmana el registre s’aprovarà en accés tancat.
Fins a juliol de 2015, data en la qual es van acabar de processar tots els registres de la passarel·la Senia/RiuNet associats assignats l’ETSINF en la primera fase, es van aprovar un total de 821 registres.
D’aqueixos 821, per a 441 (una mica més del 50%), va haver de sol·licitar-se la versió d’autor. D’aqueixos 441, no es va rebre resposta alguna en 159. No obstant açò, hem pogut comprovar que en les publicacions afegides a Senia a partir de 2015 hi ha un augment considerable d’aquelles que ja incorporen la versió d’autor, la qual cosa agilita molt el procés de revisió.
El control de les versions d’un article pot ser complicat, sobretot quan són articles escrits en col·laboració entre diversos autors i pertanyents a diferents institucions. No obstant açò, sovint la versió d’autor acceptada per a la publicació (post-print) és la peça clau per a permetre l’accés obert a les publicacions. D’altra banda, existeix certa confusió entre els investigadors a l’hora d’identificar correctament a què ens referim amb versió d’autor i accés obert:
- Es confon versió d’autor amb les còpies de la versió editorial que se solen enviara als autors per al seu ús personal (author’s copy).
- També se sol identificar que una publicació estiga en accés lliure i gratuït amb que siga d’accés obert, és a dir, que es puga reutilitzar i difondre a través de RiuNet, quan açò no sempre és possible.
- En ocasions, tenir accés a la versió editorial s’interpreta com que està en obert per a tots, però no s’és conscient que pot ser que aquest accés siga possible previ pagament d’una subscripció per part de la biblioteca i que no estiga disponible per a usuaris aliens a la institució, per la qual cosa no es pot obviar el requisit d’aportar la versió d’autor.
- Així mateix, la difusió de les publicacions a través de xarxes socials científiques com Researchgate o Acadèmia. edu, no sempre respecta les condicions imposades per les editorials.
La revisió de la Biblioteca d’Informàtica s’ha centrat sobretot en les publicacions assignades al Departament de Sistemes Informàtics i Computació (DSIC), al Departament d’Informàtica de Sistemes i Computadors (DISCA) i al Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art (DCADHA). Però també s’han revisat part de les publicacions del Departament d’Organització d’empreses (DOE) i del Departament de Lingüística Aplicada, entre uns altres.
El resultat final de totes aquestes tasques en RiuNet llança un balanç molt positiu ja que la majoria de registres estan en accés obert, molts a través de la versió d’autor, la qual cosa redunda en una major visibilitat dels autors i les entitats de la UPV.
Tots els investigadors haurien de saber gestionar/conservar els seus drets d’autor per a poder beneficiar-se dels avantatges que suposa la difusió en accés obert de les seues publicacions, triant ben la revista en la qual publicar o signant addendes si és necessari per a poder assegurar-se el dret a difondre la versió d’autor dels seus articles i complir així amb els requisits de difusió en accés obert establits per les lleis, organismes finançadors o mandats.