En aquest segon post anem a parlar sobre la comprovació de la política de l’editorial. Aquesta política és la que marcarà el tipus d’accés amb el qual es dipositarà la publicació en RiuNet.

Una vegada normalitzats i/o completats les metadades, es procedeix a la verificació de la política editorial de la revista. El procediment es realitza per fases:

  1. Es comprova si l’article incorpora alguna llicència Creative Commons, que ja indica directament que es pot difondre en RiuNet la versió editorial en accés obert
  2. Si no és així, es consulten les bases de dades específiques de polítiques editorials, Sherpa/Romeo per a les internacionals i Dulcinea per a les espanyoles. En importar els registres, ja es realitza una consulta prèvia contra aquestes bases de dades i si la revista està inclosa en alguna d’elles, es captura la informació del color que té assignada la revista. Així i tot, aquesta informació sempre es contrasta accedint al registre de la base de dades per a comprovar si hi ha hagut modificacions.
  3. Si la revista no apareix en aquestes bases de dades o si no està molt clar què es permet, s’accedeix directament a les webs de les pròpies editorials i/o revistes. A voltes, trobar la informació sobre la política d’accés obert que aplica cada revista pot ser complicat. En cada editorial la informació pot localitzar-se baix epígrafs diferents (Open Access, serveis d’autor, polítiques d’auto-arxiu, gestió de drets, etc.). A més, fins i tot havent localitzat la informació, a voltes la seua interpretació resulta complicada perquè no s’especifiquen de manera clara i evident els usos que es permeten sinó que es van establint una sèrie de condicions sobre quines (versions), quan (embargaments), on (webs personals/institucionals, repositoris institucionals/temàtics…), requisits especials (incloure referències específiques o enllaços a la font original, que l’autor sol·licite permís…), etc.
  4. Finalment, si no es troba cap informació sobre la política editorial d’accés obert, se sol·licita aquesta informació directament a l’editorial a través d’un correu electrònic. Aquesta gestió se centralitza en la secció de Noves Tecnologies de la biblioteca, que actua així com interlocutor únic amb les editorials.

Quan ja es té la informació sobre el tipus d’accés permès, segons el tipus d’arxiu, que s’aplica a l’article en qüestió:

  • Articles que poden difondre’s en accés obert
    • S’aplica l’embargament corresponent en el cas que siga necessari
  • Articles dels quals la versió d’autor es pot difondre’s en accés obert
    • S’aproven amb la versió d’autor en accés obert o embargada, si és el cas, i amb la versió editorial en tancat
  • Articles per als quals l’editorial no permet la difusió en accés obert de cap de les seues versions
    • S’aproven directament en tancat. La informació bibliogràfica sempre està visible, amb un enllaç a la versió editorial i amb la possibilitat de demanar una còpia a l’autor (request copy), en breu traurem un post sobre aquesta funcionalitat que porta un any activa en RiuNet.

En el següent post tancarem amb un aspecte molt important: les versions d’autor i editor. Veurem el cas concret de com les gestionen des de la Biblioteca d’Informàtica i Documentació.

Mariola García León
Biblioteca de Informàtica i Documentació